És urgent aplicar una taxa Covid europea!
La crisi de la Covid a Europa
La crisi de la Covid-19 ha obligat els estats europeus a una sèrie de despeses excepcionals per fer front a la situació d’extraordinària gravetat sanitària i social. La suspensió conjuntural de l’aplicació del Tractat d’Estabilitat i Creixement els ha permès augmentar els nivells de dèficit sense l’amenaça de sancions per part de les institucions europees. No obstant això, la qüestió ara és qui pagarà la factura: si l’endeutament dels estats conduirà a nous plans d’austeritat i ajust, o si es farà pagar-la als qui més tenen. Per això és urgent situar en l’agenda política el repartiment de la riquesa, la idea que les rendes altes i els grans patrimonis han de ser gravats en benefici dels interessos col·lectius.
Pensem, a més a més, que la crisi del coronavirus requereix una resposta coordinada a nivell internacional. A Europa, la Unió Europea i el mercat comú han demostrat ser incapaços de coordinar una resposta sanitària i una política econòmica que responguessin a la situació d’emergència social. Per això volem promoure mesures que mostrin una Europa diferent, a l’altura de la situació d’emergència en la qual ens trobem, exigint al Consell Europeu l’aplicació d’unes «taxes Covid19» per sufragar les necessitats econòmiques actuals. En cas de no arribar a un acord del conjunt d’estats, creiem que aquesta taxa pot coordinar-se entre els països que així ho decideixin, sense esperar l’acord dels 27. I si no és possible d’aconseguir un acord entre diversos governs, un només podria prendre aquesta decisió.
Per tot això proposem:

Taxa d’emergència per gravar els beneficis empresarials i els grans patrimonis
L’establiment de manera urgent per part dels estats europeus d’un sistema de «taxes d’emergència Covid19» per gravar els beneficis empresarials i els grans patrimonis, de manera finalista per fer front a les despeses massives ocasionades per la crisi.

Creació d’un fons especial solidari europeu-covid19
L’organització de la recaptació serà a càrrec de les hisendes dels diferents països. Proposem aquesta taxa a tots els països europeus, amb l’objectiu de crear un fons especial solidari europeu-Covid19 administrat de manera coordinada entre els estats que secundin la iniciativa.

Gestió coordinada per a una resposta social a la crisi que també serveixi per a un canvi de model productiu
Els fons s’utilitzaran en funció de les necessitats i l’impacte de la pandèmia en cadascun dels països. Els estats gestionaran de manera coordinada els fons rebuts per:
contribuir a l’atenció de les necessitats socials més apressants generades per la crisi amb el propòsit de garantir condicions dignes a tota la població,
realitzar inversions en sanitat pública revertint anys de retallades.
contribuir a un necessari canvi de model productiu que respongui a objectius socials i ambientals subjacents a la pandèmia. A més, es destinarà una part a la creació i primera dotació d’un organisme públic coordinador efectiu de les accions sanitàries i investigadores del conjunt dels estats que participin en la iniciativa amb una lògica de «bé comú», afavorint la solidaritat internacional contra tota lògica de privatització de les futures vacunes i dels medicaments contra la Covid-19.
Quatre modalitats de taxes d’emergència
%
sobre beneficis anuals nets de més de 5 milions d'euros
1 - Taxa sobre els guanys empresarials superiors a 5 milions d’euros obtinguts en el conjunt d’estats membres per la facturació i activitat econòmiques realitzades en aquests.
S’aplicarà un gravamen del 3% als beneficis nets obtinguts -calculats després de deduir de la suma del total dels ingressos haguts, tant els relacionats amb la xifra de negoci com els altres, totes les despeses relacionades amb l’obtenció del conjunt dels ingressos- abans d’aplicar els impostos nacionals corresponents a l’exercici econòmic de 2019, realitzats a cadascun dels països europeus per part de les societats, consorcis o corporacions amb independència que la seu fiscal de la seva matriu radiqui en l’un o l’altre estat membre o en un tercer país.
2 - Taxa sobre el patrimoni de les persones físiques, sigui com sigui la forma jurídica de tinença.
Es gravarà amb un 3% del valor de mercat, estimat a 31 de desembre de 2019, del conjunt d’actius patrimonials de qualsevol naturalesa la suma dels quals sigui d’1 milió d’euros o superior. A partir dels 10 milions d’euros es gravarà amb un 5% el valor de mercat, estimat a 31 de desembre de 2019, del conjunt d’actius patrimonials.
%
sobre actius patrimonials de més d’1 milió d’euros
%
sobre actius patrimonials
3 - Taxa sobre el patrimoni dels fons d’inversió i societats patrimonials.
Es gravarà el seu patrimoni amb 3% del valor de mercat del conjunt dels seus actius patrimonials de qualsevol naturalesa estimats a 31 de desembre de 2019.
4 - Taxa sobre les transferències patrimonials de qualsevol naturalesa.
Seran gravades amb un 3% sobre el valor de mercat tots els imports patrimonials transferits per les persones jurídiques. Seran gravades amb un 2% sobre el valor de mercat els imports patrimonials transferits per les persones físiques a partir de la quantitat d’1 milió d’euros.
%
sobre el valor de mercat de tots els imports patrimonials transferits per persones jurídiques
%
sobre el valor de mercat dels imports transferits per les persones físiques a partir d’1 milió d’€
Tres reivindicacions més:

No al xantatge del deute
Sabem que l’emergència mèdica, social i econòmica de la pandèmia del Coronavirus requereix una resposta urgent i immediata, de fet, ja s’han mobilitzant milers de milions d’euros a aquest efecte que estan engreixant un deute inassumible per als estats i que llastra la capacitat d’enfrontar aquesta situació. Per això creiem fonamental que el Banc Central Europeu (BCE) cancel·li tots els deutes dels estats membres destinats a lluitar contra les causes i els efectes de la pandèmia o, en el seu defecte, que els transformi en «deute permanent» desvinculat dels pressupostos actuals. Mentrestant, i com una forma de pressió perquè aquesta mesura es dugui a terme, proposem l’impagament unilateral per part dels estats, així com una auditoria ciutadana del conjunt del deute amb vista al repudi de la part il·legítima.

Cap ajuda a empreses que utilitzen paradisos fiscals
En aquestes setmanes, quan s’està parlant de fer costat a les empreses europees per sortir de la crisi, és fonamental defensar la suspensió de tota ajuda a les empreses amb seu, matriu o filial en un paradís fiscal o que tinguin fórmules jurídiques societàries i fiscals l’objectiu real de les quals és ajudar a l’elusió i al dúmping fiscal, adoptant per a això les definicions de paradís fiscal més estrictes, com en la llista proposada per Oxfam o Tax Justice Network. A més, és imprescindible una coordinació dels estats per establir sancions econòmiques contra aquells països que, dins i fora de la UE, actuen com a paradisos fiscals. Només així serà possible fer front al frau fiscal massiu que, juntament amb les polítiques neoliberals, ha minvat dràsticament la capacitat recaptatòria dels estats.

Trenquem la camisa de força de les polítiques neoliberals
Així mateix, hem vist com aquests mesos els diferents Bancs Centrals de Gran Bretanya o els EUA estan finançant directament els governs «sense límit» en la seva lluita contra l’epidèmia i les seves conseqüències. Creiem que és fonamental, que igual que s’ha fet amb el sostre de dèficit, es trenqui amb la camisa de força neoliberal que impedeix que els Bancs Centrals que conformen el sistema euro puguin finançar directament els estats. La política neoliberal constitucionalitzada en molts dels tractats europeus no tan sols s’ha vist incapaç d’afrontar la pandèmia, sinó que s’ha mostrat com un impediment; és l’hora de trencar amb aquests tractats i donar la volta a Europa.
La pandèmia de la Covid-19 demostra la profunda incompatibilitat entre el funcionament del capitalisme i la defensa de la vida. Per això, l’horitzó que guia les nostres polítiques ha de ser el de generar un nou model productiu, econòmic i social just, democràtic i sostenible que posi fi a les desigualtats, la pobresa i les agressions a la naturalesa. Considerem que, més que mai, hem de contribuir a la presa de consciència i a la mobilització en les nostres societats. Evidentment, per a aquesta batalla no serà suficient l’aplicació d’aquestes taxes europees d’emergència Covid-19. El desafiament és molt més ampli. Però per algun lloc cal començar. I potser ja va sent hora de posar sobre la taula propostes concretes.
Primeres signatures de suport a la proposta
ALEMANYA

Andrej Hunko
Diputat de Die Linke al Bundestag
BÈLGICA

Jean-Claude Deroubaix
Sociòleg de la Universitat de Mons

Anne Dufresne
GRESEA

Ariane Estenne
Presidenta del Moviment Obrer Cristià

Corinne Gobin
Politòloga de la Universitat Lliure de Brussel·les

Christine Mahy
Secretària general de la Xarxa de Valors de la Pobresa Valona

Jean-François Ramquet
Secretari regional interprofessional FGTB Liège-Huy-Waremme

Jean François Tamellini
Secretari federal FGTB (i activista anticapitalista)

Éric Toussaint
Portaveu internacional del CADTM

Pascale Vielle
Professor de dret social a UCLouvain

Olivier Bonfond
Economista del CEPAG
ESTAT ESPANYOL

Carles Riera
Diputat de la CUP al Parlament de Catalunya

Mireia Vehi
Diputada de la CUP al Congrés dels diputats

Miguel Urbán
Eurodiputat d’Anticapitalistas

Guillén del Barrio
Portaveu del Moviment Assembleista de Treballadors Sanitaris (MATS)
FRANÇA

Christophe Aguiton
Sociòloga i militant sindical i política, membre fundadora d’ATTAC

Clementine Autain
Membre de l’Assemblea Nacional, France Insoumise

Myriam Martin
Ensemble

Catherine Samary
Comitè Científic d’ATTAC
ITÀLIA

Giovanna Vertova
Investigadora en economia política de la Universitat de Bèrgam

Franco Turigliatto
Exsenador de la República

Checchino Antonini
Periodista, director de l’Anticapitalista

Cristina Quintavalla
Comitè per a l’Abolició del Deute Il·legítim-CADTM Itàlia

Eliana Como
Directora CGIL

Antonio Moscato
Historiador

Eleonora Forenza
ExMEP

Marco Bersani
ATTAC Itàlia
PORTUGAL

Nelson Silva
Membre del Consell Nacional del CGTP
SUÏSSA

Stephanie Prezioso
Membre del Parlament (Solidarités)
grècia

Maria Bolari
ex MP

Ioanna Gaitani
ex MP member of Women´s Assembly 8 of March Thessaloniki

Spiros Benetatos
researcher of philosophy

Katerina Sergidou
member of Assembly 8 of March Athens, researcher of Feminist and Gender Studies , DEA

Antonis Ntavanelos
DEA

Christos Stavrakakis
Covid-19 Solidarity campaign «Νo Οne Αlone»researcher of philosophy

Katerina Giannoulia
agronomist at the Ministry of Rural Development & Food, Administration of the Federation of Geotechnical Civil Servants, Εxecutive Commitee of the trade unionist organisation META